En este primer poemari, Llençols, he volgut bolcar vivències, pensaments, i reflexions que al llarg dels anys, com és natural han anat canviant. Una manera d’obrir l’aixeta baixant la pressió com qui descansa quan efectua el pagament d’un deute pendent. És poden reflectir o apuntar les motivacions dels poemes que per l’edat denoten existències alegres o do lentes en quan a estats d’ànim, salut, influències familiars, relacions humanes, terres properes… He escrit com pense i com soc, hem considere curiós, amb sensibilitat i altres maneres de comunicar diferents a la publicitat i a més en valencià, la llengua en la que crec i vull també a començar a escriure. Així mostre el cor, les mans obertes amb la ment serena disposat a seguir caminant.
Valoraciones
No hay valoraciones aún.